Autonomia per què, i diàleg amb qui.
- Regina Rigau Fradera
- 5 sept 2018
- 1 Min. de lectura
Aneu tard, bastant tard, si creieu que amb una dosi d'autonomia ens callareu. Fa uns anys, quan jo encara no tenia massa ús de la raó, molts ho haguessin firmat. Però ara no, ja no.
Potser el problema és que hem descobert la cara bruta d'aquest estat repressiu, que ja coneixíem però ara hem viscut. Potser el problema és que tantes ganes que teniu d'unitat fan que cada dia en tinguem més de divisió. Perquè, escolta, sumar sempre és bo. Però depèn d'amb qui. Estar unida a un estat caracteritzat pel feixisme i la falsa democràcia que representa Espanya és l'últim objectiu. És simple; no em poden demanar que estimi a algú a qui cada dia vull més lluny. Així que autonomia per què?
És per això que no m'interessa, que sóc més d'autodeterminació. I què idíl·lica la idea del referèndum d'autodeterminació! Tan idíl·lica com gairebé utòpica. A qui ho demanarem? Als que ens han menystingut, amenaçat i colpejat? No ens deixaran decidir; que els processos democràtics no els hi van massa i que, a més, no els interessa. Així que diàleg amb qui, i per què.

I als nostres, menys paraules i més accions. Que la ruta se'ns ha explicat molts cops, però li heu plantat cara pocs. Que si hem d'empènyer, empenyem. Però vosaltres, responeu. Perquè sí, una altra vegada es repeteix: "Només el poble salva el poble".
( No podia faltar: #llibertatpresespolítiques #retornexiliats )
Comments