(MÉS) Injustícia Espanyola

Ahir, 4 de gener de 2018 ja van ser 63 les fredes nits que Oriol Junqueras dormia molt lluny de casa. I la fiscalia, sense sorprendre gaire, demanava que un home de pau i que demanava diàleg continués tancat sense tenir ni condemna. També, ahir la fiscalia acusava Junqueras de promoure la violència de l'1 d'Octubre, la mateixa fiscalia que mai jutjarà aquells qui van treure un ull i van fer mal a centenars d'innocents que només cridaven democràcia. Amb tot això diversos mestres de Sant Andreu de la Barca han estat citats a declarar per debatre els atroços fets viscuts l’1 d’octubre; mentre aquells qui van protagonitzar la pitjor imatge de Catalunya d'ençà que tinc ús de raó són proposta de condecoració pels que es creuen que tenen majoria, i no entenen que no.

Per això, i per molt més, ens vam reunir, ciutadans, davant els ajuntaments per reclamar la llibertat dels presos polítics però just ahir teníem a l'Oriol més present que mai, i no estàvem gaire animats. Tornant cap a casa no parava de reproduir cares tristes i aplaudiments que s'apagaven sols... Tinc la petita sensació que hi havia un sentiment agredolç, de dignitat però també d'una tristor enorme. La majoria, i no per casualitat, ens esperàvem la injusta decisió que rebem avui i ni la perdonarem ni l'oblidarem. La impotència cada dia és més, el baix estat d'ànim es nota però ningú dels que vol fer mal al poble català podrà amb tanta dignitat i il·lusió, ningú.

El pànic que tenen a què s'esquerdi l'infaust règim que governa és gegantí, i amb raó; tindran tants ostatges i presos polítics com vulguin que no podran parar a tot un poble.

Font: Vinyeta de Ferran Martin

Un dia més o un dia menys no ens podem permetre deixar de pensar en els quatre presos polítics que tenim, i també en part del govern exiliat. Com tampoc podem deixar de pensar en la falsa democràcia espanyola així com en la injustícia que ens governa i la fictícia llei que els empara.

Ahir, avui i malauradament demà seguirem vestint de groc i plorant de dignitat. No deixarem mai de pensar, com diu l'Oriol, que la democràcia sempre guanya i que no tenim cap altre camí que no sigui aquest.