Política sense democràcia, pluralitat sense llibertat.
- Regina Rigau Fradera
- 30 oct 2017
- 2 Min. de lectura
M'agrada parlar de pluralitat política, de la diversitat d'idees que pot haver-hi dins un parlament i de com inclús aquestes poden arribar a complementar-se a vegades, tot i ser poques. I tota pluralitat marcada per la capacitat i la llibertat de poder expressar.
També m'agrada parlar de la democràcia que tenim i la que volem, dues realitats molt llunyanes i alhora una mica properes. I m'agrada parlar de la política de veritat, la política democràtica. I a tot això jo em pregunto;
Què és la política sense democràcia? I que és la pluralitat sense llibertat?
I encara no he trobat la forma adequada de respondre una de les meves grans inquietuds però la veritat és que la primera qüestió en si em preocupa cada dia més, seguida així de la segona.

Considero que vivim en una època de precarietat democràtica, els escenaris de la política actual espanyola són imprevisibles i no paren de fer voltes i més voltes. I pel camí deixem córrer els valors i l'essència que tota política hauria de tenir i practicar. Crec que tenim bons polítics, però a molts (deixant a banda ideologia) a vegades els falta honestedat i parlar més de democràcia, donant així poder a un status quo instaurat que fa amb el poble el que vol. I sembla ser quan arriba un polític que s'enfronta a l'actualitat i al classisme, quan arriba un polític que diu les coses clares i que parla de democràcia per sobre del si o del no i que vetlla pels interessos del poble votin el que votin aquest; desapareix. O millor dit el fan desaparèixer.
Aquests dies no parem de veure clars exemples de fer desaparèixer democràcia. I jo m'hi nego. Em nego a acceptar que quan començo a creure en què encara conservem una política plena d'ètica, valors i democràtica es carreguin a qui el pràctic. I de fet, no se'l carreguen a ell sinó que es carreguen a la democràcia i també a la llibertat que hauria de caracteritzar la pluralitat que abans parlava. Jutjar a algú per paraules, per idees, per fets; mata a la democràcia i les llibertats.
Avui és un dia extrany; no sé si escric per mi, per ràbia democràtica o per l'atac immerescut a Albano Dante Fachín. Després de donar-hi voltes tot el dia he arribat a la conclusió de que segurament ell i jo no votaríem el mateix però si votéssim el mateix, voldria a un representat igual de democràtic i coherent que ell. Així què chapeau; i gràcies per fer-me creure en aquesta política democràtica i la pluralitat dins la coherència i el respecte de la que parlava. Falten polítics que vetllin per la política democràtica, i la pluralitat amb llibertat.
Comments