EL XOC DE TRENS I LA INFIDELITAT DE VALORS.

Fa dies que sento parlar del xoc de trens i possiblement no sóc ningú per donar ni consells ni lliçons de moral però hi ha parts del conflicte que han xocat interiorment, i potser n'hauríem de fer més ressò. Com si es tractés d'una parella, com si fos una relació forçada o directament en un estat de crisi total. Una d'aquelles relacions difícils on una de les parts no acaba d'estar còmode, no troba el seu lloc, i l'altre queda quiet sense dir massa. I no, per estrany que sembli, no parlo d'Espanya i Catalunya.

Parlo d'un dels epicentres d'aquesta altra relació problemàtica. Parlo de valors, d'ètica i d'ideals; del xoc que ha tingut l'essència del Partit Socialista (tant en l'àmbit espanyol com català). I essent directa ja parlo d'una crisi de valors, de la crisi de valors dels socialistes. Partit socialista carregat de paral·lelismes i incoherència aquests últims dies; i després de molts dies observant i escoltant els últims partits d'aquesta organització ho sento però jo ja no m'ho empasso. I no pas per mi perquè jo ni creieu-me, dormo molt tranquil·la a les nits. Més aviat parlo de fidelitat, de la infidelitat socialista.

"La política és complicada, mereix lluitar i no renunciar al que un dia has promès defensar. Mereix fidelitat i compromís i d'això els socialistes no en poden parlar gaire".

No m'empasso que un partit que es defineix al seu propi programa com a democràtic i just taqui aquests valors que tant apreciem alguns, ho sento però jo no. El meu missatge és molt clar:

Em nego a veure com col·laboreu en l'intent de destrucció del poble català, parlo d'intent perquè no ho aconseguireu.

Em nego a entendre que com a socialistes, i com a representants del poble obrer que us creieu, no vau lluitar per un referèndum democràtic i pactat que tant volíeu per a tots.

Em nego a la decepció que creeu passant del "Pedro salvanos de Rajoy" a convertir-vos en la ombra de les dretes, corruptes. Apoiant així el 155, i no fent res els que penseu que no és el cami adequat.

I sobretot em nego a què us titlleu de justos i sigueu còmplices de l'empresonament de dues persones innocents que han passat ja més d'una setmana a la presó per les seves idees. Recordo, mentre vosaltres feu pactes amb aquells que potser si haurien de fer una visita a Soto del Real. I així trencant amb la democràcia cada dia una mica més.

Afegeixo que crec profundament que us heu equivocat d'escenari, que manteniu diàleg amb qui volíeu rebutjar del govern perquè entenc, i la majoria entén, que consideràveu que ens feien més bé que mal.

Aplaudeixo la valentia, la dignitat i la coherència. A totes aquelles persones que es desmarquen d'aquesta entitat política que ha perdut la seva essència, que possiblement ha decebut als seus votants. Però ara ja és tard; considero que és la conseqüència de no haver sigut capaços de fer un pas quan tant es demanava.

I el que més em fa patir no és només que un partit amb tant recorregut perdi els seus ideals i desaparegui sinó que se sumi als que lluiten contra la democràcia. Accions com aquestes desacrediten a partits que lluiten pels seus ideals fins al final i creuen en justícia, ètica i valors. Jo, no us perdonaré que hàgiu girat l'esquena al diàleg i la democràcia.És cert que hi ha hagut un xoc de trens però ha estat entre els valors i les idees d'aquells que encara es fan dir socialistes. Reforço la idea de quan jugues amb els teus ideals i els acabes perdent, accidentalment o no, deixes de ser lliure.